ASALTAMENT, [ESALTEMENT] adv.

D'una manera joiosa, noblement.

V. asautament, azautament.

"e deyan sels que anch no l avian vist que esaltement avia comansade cavalaria..."
Sant Grasal f. 7 v, MS. G. Reixach

"En aquesta vida vixque be VII anys que hanch no fo null hom en la cort del duch qui pus asaltament se vestis com ell e sa companya, ne null anas arreat com ell feya."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXLIV